Em sento estranya...

No sé què em passa. Em sento rara... amb poques ganes de jugar, però moltes ganes de sortir. Dormo molt, estic cansada, i em passo el dia netejant unes gotetes vermelles que apareixen per tot el pis.

Vaig pel carrer i tot té una nova olor per a mi: de sobte les marques dels altres gossos són molt més interessants i les vull localitzar totes, i algunes d’elles em provoquen ganes de fer pipi al costat encara que ja no me’n quedi ni gota.

Estic menys interessada en les meves humanes, només vull sortir i ara a sobre quan sortim em treuen lligada i no em deixen anar mai, ni amb els meus amics gossets, i això m’entristeix. Per què no em deixen anar, ara que és quan més ganes tinc d’explorar i buscar altres gossets?

Fa uns dies em feia mal la panxa, i noto com els mugrons se m’unflen i endureixen, i la vulva també. Dormo molt, estic sempre cansada, i quan dormo, no sé perquè, no puc deixar de somiar amb aquell gos tan guapo del parc... Que n’és, de guapo!! Tot el dia que miro per la finestra de la terrassa a veure si el veig, però per molt que plori i gemegui no m'obren la porta per sortir a veure'l.

Si pogués, m’escaparia. Sé que no ho hauria de fer, però hi ha quelcom que pot més que jo mateixa. Potser ja fan bé, de no deixar-me anar... Confio en les meves humanes, per alguna cosa ho deuen fer!